El Cant de Ruta

cantant   

Davant teu s’allunya el camí,
fuig i t’invita,
entre marges de romaní
tots en florida,
és la veu que vespre i matí llança
una crida infinita.

Ohé! Minyó! Minyó!
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

És la ruta dels forts, dels grans,
dura i amable,
ella ha vist la marxa dels sants
vers l’immutable,
de llur peu l’empremta guardant
en sa pols venerable.

Ohé! Minyó! Minyó!
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

Quan al jorn morint bosc enllà
la nit avança,
d’esperança cobert t’adorms
sens cap temença,
i la veu del Senyor tan sols 
serà ta recompensa.

Ohé! Minyó! Minyó!
Tu que cerques, tu que dubtes,
para l’oïda a ma cançó:
jo sóc la veu de la ruta!

caminant