Biografia de Baden Powell

 

En apropar-nos als orígens del moviment escolta, veiem que l’escoltisme i el guiatge van sorgir gràcies a Robert Baden-Powell, que era un militar anglès que va escriure un manual en què explicava com s’havia de seguir una pista i com viure al aire lliure, adreçat sobretot als soldats. El títol era Aids to scouting. Baden-Powell va fer-se especialment famós al Regne Unit en obtenir la victòria en el setge de Mafeking (1900), durant la Guerra dels Bòers, a Sud-àfrica. Durant aquest setge va confiar unes petites tasques auxiliars a nois d’entre dotze i tretze anys, i va fer ús de coneixements que havia escrit en el llibre. Quan tornà a Anglaterra va ser considerat un heroi, i molts nois entusiasmats van llegir el seu llibre.

L’estiu del 1907, Baden-Powell va reunir una vintena de nois de procedències molt diverses a l’illa de Brownsea, al sud d’Anglaterra, i els proposà una acampada amb diverses activitats de rastreig, de descoberta de la natura, amb una organització basada en els petits grups i en l’autogestió. Aquest fou el primer campament escolta, i fou aquí quan s’adonà de les ganes de viure i de fer coses de la joventut. Content de l’experiència, el 1908 adreça una proposta directa als nois: uns fascicles mensuals que, reunits en el llibre Scouting for boys, seran l’eina bàsica de l’escoltisme. Al poc temps molts dels nois que havien llegit el seu llibre es feren escoltes.

El 1910, a instàncies del rei Eduard VII i per la gran força que havia pres el moviment escolta, Baden-Powell abandonà l’exèrcit i va dedicar-se exclusivament a l’escoltisme.

L’escoltisme havia nascut en el món masculí, però moltes noies s’hi interessaren també. Va quedar anunciat en una manifestació al 1909 al Crystal Palace de Londres. Baden-Powell s’hi posà a treballar, però el moviment escolta femení, el que després serien les girl guides o noies guies, no va engegar fins després del 1912, en què Baden-Powell es casa amb Lady Olave i ella se n’ocupà.

El 1912 constata l’èxit del seu llibre Aids to scouting, utilitzat en algunes associacions d’adolescents que aprofiten les estones de lleure amb finalitats educadores, però això no va agradar Baden-Powell, ja que el seu llibre anava destinat a soldats i no a nois. Per això, reescrigué la seva proposta Scouting for boys, i deixava ben clar que “la disciplina i les activitats militars són justament el contrari del que interessa treballar a l’escoltisme”.

El colonialisme i el final de la Primera Guerra Mundial havien estat el moment històric en què veié la llum l’escoltisme; a Baden-Powell li interessava crear i preparar un conjunt de ciutadans responsables i decidits i capaços de fer servei als altres.

El 1920 Baden-Powell fou nomenat Cap Escolta Mundial i el 1930 la seva dona era Cap Guia Mundial.

Baden-Powell va viatjar arreu del món al servei de l’escoltisme. Va crear les jamborees (trobades d’escoltes i guies) mundials, va fundar l’Organització Mundial de l’Escoltisme, va escriure llibres per als escoltes i per als caps d’unitat. Finalment, ell i la seva dona es retiraren a l’Àfrica quan ell tenia 83 anys, i allà morí.

Baden-Powell parlava de manera que els nois i noies l’entenien de seguida. Les seves paraules eren plenes de serenor i de saviesa, li agradava molt la broma i el teatre, era rialler i actiu. Va tenir intuïcions educatives molt avançades per a la seva època i que després s’han aprofitat en molts terrenys pedagògics (el valor de la responsabilitat, de l’estímul positiu, de l’agrupació en petits nuclis, de l’autogestió, de la natura com a marc privilegiat per a l’educació, etc.).

Li agradava crear lemes o frases que fossin fàcils de recordar perquè els nois i noies tinguessin sempre clars els seus objectius de creixement. Alguns dels lemes que l’escoltisme s’ha fet seus són “sempre a punt” (en anglès, “Be Prepared”, amb unes sigles —BP— que coincideixen amb les inicials de Baden-Powell); “tant com puc”; “procureu deixar les coses millor de com les heu trobat”; “el gran ajuda el petit”, etc.

Darrer missatge de Baden Powell

Si mai heu vist el conte de Peter Pan, recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia que li arribés l’hora de la mort i no tingués temps d’acabar-lo. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m’estic morint, ho faré un d’aquests dies, i voldria dir-vos unes paraules de comiat. Recordeu bé que aquestes paraules seran les últimes que sentireu de mi.

He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cadascun de vosaltres. Jo crec que Déu ens posa en aquest món tan bell per ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s’obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-vos sans i forts mentre sou nois, perquè pugueu ser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes. L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no el dolent. Però el camí autèntic per arribar a la felicitat és fer feliç a l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat, i quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “Sempre a punt” per viure feliços, sigueu sempre fidels a la vostra Promesa Escolta —àdhuc quan ja no sigueu nois— i Déu us hi ajudarà.”

El vostre amic,

Baden Powell